Revocació del Tribunal Suprem al desnonament d’una persona amb diversitat funcional
El Tribunal Suprem ha revocat el desnonament d’una persona que pateix diversitat funcional d’una casa de renda antiga a la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat. El demandat va quedar subrogat a l’arrendament una vegada va morir el seu pare. El TS ha establert que era suficient la situació de convivència sense necessitat d’haver declarat la disminució en el moment de la mort.
La sentència que va donar-se a conèixer fa uns quinze dies per la Sala Civil del Tribunal Suprem fixa com a doctrina jurisprudencial, en relació a la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) de 1994, que, en matèria de subrogació d’aquests tipus d’arrendaments per causa de mort és suficient que «es produeixi la situació de convivència i que el fill es trobi afectat per una disminució, sense necessitat que aquesta hagi estat declarada en el moment de la defunció de l’arrendatari per l’organisme competent».
La resolució anul·la doncs una sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, la qual havia confirmat la decisió d’un jutge de Primera Instància de L’Hospitalet de Llobregat que, l’any 2010, va donar la raó a la part arrendadora i va condemnar a la persona demandada a desallotjar l’habitatge sota avís de desnonament.
En el judici, el fill de la part arrendadora inicial va instar la resolució del contracte d’arrendament subscrit l’any 1971 entre la mare i el pare de la part demandada entenent que en el moment de la defunció del pare arrendatari no concorrien en el demandat els requisits legals per a la seva subrogació donada la no declaració de la seva minusvalidesa.
El demandat va contestar que la seva minusvalidesa del 65% si que concorria en el moment de la defunció de l’arrendatari inicial, essent això rellevant, tot i que administrativament fos declarada la minusvalidesa en posterioritat.
FIXACIÓ DE DOCTRINA
La sentència posa fi a interpretacions contradictòries adoptades per les diferents audiències provincials en aquesta matèria.
Així mateix, es fa ressò de que, per un contracte d’arrendament formalitzat amb anterioritat al 9 de maig de 1985, hauria de sotmetre’s a les normes de l’anterior LAU de l’any 1964, però amb les esmenes marcades per la Llei de l’any 1994, com per exemple, trobar-se afectat el fill de l’arrendatari per una minusvalidesa igual o superior al 65% «encara que no hagués estat declarada en el moment de la mort de l’arrendatari».
El TS assenyala que aquesta interpretació s’ajusta a la finalitat cercada pel legislador de «procurar una durada diferent del contracte, encara que costi a l’arrendador, en els casos en que un fill es trobi en situació de minusvalidesa anterior a la defunció de l’arrendatari».
Aquesta interpretació es considera compatible amb la seguretat jurídica, atès que es reconeixen situacions excepcionals provocades per la minusvalidesa, i també ajustada a la finalitat cercada pel legislador. (Font: EUROPA PRESS).
Leave A Comment