El Jutjat Mercantil número U de Donostia ha dictat una sentència en la qual declara la nul·litat d’un aval solidari que els pares van atorgar a favor dels seus fills sobre un préstec amb garantia hipotecària que afecta a un habitatge per considerar abusiva la renuncia a tots els drets que els corresponien com a part fiadora.
L’aval consentit pels pares, segons subratlla la sentència, donava garantia hipotecària sobre l’habitatge comprat pels seus fills. En aquest sentit, la sentència assenyala que “la fianza otorgada es solidaria, conforme al art. 1822 CC, de modo que, en definitiva, el acreedor puede dirigirse indistintamente frente al prestamista o los avalistas“.
La sentència argumenta que, “si se firma una fianza, aval o garantía, un consumidor medio razonablemente bien informado creerá que tendrá que responder en caso de que no lo haga otro, el deudor principal“, de manera que la renuncia de drets propis de tot fiador, que són els beneficis d’execució, divisió i ordre, pot resultar “abusiva“.
En aquest cas, la resolució judicial destaca que el préstec ja estava garantit amb una hipoteca que cobria l’import a retornar del préstec. En aquest sentit, afegeix que, al concórrer la garantia amb l’aval dels pares “se suman y superponen garantías“.
Això suposa, segons la sentència, que a més de la responsabilitat patrimonial universal de “la totalidad del patrimonio del deudor principal“, s’hi afegeix “la real sobre el bien hipotecado, y la personal añadida de los avalistas“, acumulació que la sentència considera “abusiva” d’acord a la Disposició Addicional 1a, apartat 18, de la Llei de Defensa de Consumidors i Usuaris.
La sentència es basa en la fonamentació jurídica que “el consumidor, con su renuncia, queda en una situación jurídica menos favorable de la que sería razonable suponer atendida la existencia de un deudor principal y un refuerzo de las garantías mediante la hipoteca“. Així, considera que, “si se hubiera negociado de forma leal y equitativa, no es fácil presumir que se hubieran aceptado dichas renuncias, que colocan al que se cree avalista en idéntica situación que el deudor solidario, pero sin percibir las contraprestaciones de aquel“. Concretament, assenyala que el deutor principal com a mínim disposa de l’import del préstec, però el fiador no obté “ninguna prestación a cambio de comprometer la totalidad de su patrimonio en responder de la deuda ajena“.
La resolució pretén donar entendre que “se trata de una fianza gratuita” i que es renuncia a la totalitat dels drets que el Codi Civil reconeix al fiador, de manera que “no se respeta el justo equilibrio de prestaciones“. Cal posar èmfasi doncs en que “tampoco hay constancia de que la renuncia a derechos que cualquiera se representaría tener, derive de una negociación individualizada, cuya prueba incumbe a la demandada conforme al art. 217.7 LEC“.
La sentència condueix a reflexionar sobre afirmar que una clàusula és abusiva implica utilitzar els paràmetres que disposa la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14 de març de 2013, sobre el cas Aziz. En la mateixa s’hi preveu que per a determinar el caràcter abusiu d’una clàusula cal atendre’s a la pròpia naturalesa dels béns o serveis objecte del contracte, les circumstàncies de la seva celebració i a les normes aplicables en dret estatal quan no existeixi un acord entre les parts en aquest sentit. És necessari doncs realitzar un anàlisi comparatiu que posi de manifest si es deixa al consumidor en una situació jurídica menys favorable. En la sentència, es conclou que es va produir la situació “menos favorable” a l’haver-se-li donat “la renuncia a derechos de cualquier fiador sin negociación individualizada“.
La resolució judicial aplica els articles 8 i 9 de la Llei de Condicions Generals de Contractació i considera abusiva la clàusula que va incloure el contracte de préstec amb garantia hipotecària, quedant la mateixa clàusula sobre l’aval anul·lada, de manera que, segons la sentència, el contracte esmentat continuarà mantenint-se vigent però sense l’aval per part dels pares. Els progenitors havien estat demandats per la seva condició de fiadors per Kutxabank, successora de Kutxa, davant del Jutjat de Primera Instància número 6 de Donosti, segons declara provat la sentència, en un procediment d’execució de títol no judicial.
La sentència, que imposa les costes del procediment a Kutxabank, pot ser recorreguda en apel·lació davant l’Audiència Provincial de Guipuzkoa en un termini de vint díes. (Font: EUROPA PRESS).
Leave A Comment