Condemna per fals testimoni a qui va afirmar que conduïa el cotxe causant d’un accident en comptes de la persona acusada
L’Audiència Provincial de Màlaga ha confirmat la sentència dictada per un jutjat en la que va condemnar a un home a una pena de sis mesos de presó i multa per haver mentit en un judici en el que va ser cridat a declarar en concepte de testimoni perquè va dir que era ell el que conduïa el cotxe sinistrat quan no era veritat. La SAP de Màlaga doncs va rebutjar el recurs d’apel·lació presentat per la defensa.
Possible intervenció judicial en la testamentaria per part dels hereus
La Sala del Civil del Tribunal Suprem ha publicat una sentència de data 17 de gener de 2014 en la qual estableix doctrina jurisprudencial en relació a l’anomenada «cautela socini» o, en altres paraules, a la prohibició establerta en testament per part del testador i que afecta als seus hereus en el sentit de no recórrer a la intervenció judicial o de tercers per a solucionar les possibles diferències sobre el repartiment de l’herència.
Requisits en el requeriment de pagament a la part arrendatària
Mitjançant la sentència del passat 23 de juny, la Sala Primera del Tribunal Suprem analitza si el requeriment de pagament realitzat per la part arrendadora compleix o no amb els requisits que preveu l’article 22.4 de la Llei d’Enjudiciament Civil. L’objectiu d’aquest estudi és determinar la procedència o no de l’acció de desnonament en contra de l’arrendatària.
La condemna als avis, paterns i materns, a pagar una pensió d’aliments a la seva néta
Una Sentència de data 27 de maig de 2014 dictada pel Jutjat de Primera Instància número 11 de Gijón va estimar parcialment una demanda formulada per una mare d’una nena menor d’edat i va declarar el dret de la nena a percebre aliments dels seus avis, paterns i materns, condemnant-los al pagament d’una pensió en concepte d’aliments per un import equivalent a 250 euros mensuals.
Cal destacar en primer lloc que l’esmentada sentència rebutja una possible falta de legitimació passiva, tot i el que preveu l’article 144 del Codi Civil el qual estableix un ordre de prelació (substitució) per part de les persones obligades a prestar aliments que, en aquest cas, recau de forma preferent sobre el pare de la nena, havent quedat acreditada la carència de mitjans econòmics, no només del pare, sinó també de la mare demandant, generant tot plegat un pressupòsit per a conferir legitimació passiva als avis amb l’objectiu de cobrir les necessitats de la seva néta.
Dret a la retribució pactada per la mediació en la venda d’un pis
El passat 21 de maig, la Sala Primera del Tribunal Suprem va dictar sentència per la qual va fixar doctrina jurisprudencial.
En el judici, la part actora (demandant) va exercitar demanda en reclamació de quantitat per un import, no pagat i pactat prèviament, com a comissió de la mediació en la venda d’un pis propietat de la part demandada.
En Primera Instància la demanda va ser estimada. En canvi, en seu d’apel·lació, l’Audiència Provincial va revocar la primera sentència absolent a la part demandada tot considerant que la compravenda es va realitzar en una pràctica que no tenia res a veure amb l’encàrrec realitzat a l’agent mediador tot i que inicialment les parts van ser posades en contacte pel professional immobiliari. Així que segons la Segona Instància, aquest aquest no tenia dret a percebre cap tipus de contraprestació econòmica en concepte de comissió.