Drets d’autor. Els Estats poden autoritzar que les biblioteques digitalitzin llibres per a la seva consulta i, en alguns casos, la seva impressió per part dels usuaris, sense necessitat d’acord amb els autors

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictat una sentència en l’assumpte C-117/13 (Technische Universität Darmstadt), en la qual s’estableix que els Estats membre poden autoritzar que les biblioteques digitalitzin alguns llibres de la seva col·lecció amb l’objectiu d’oferir-los en llocs de lectura electrònica sense necessitat de comptar amb un acord amb els titulars dels drets als usuaris. Els Estats membre també poden autoritzar que els usuaris imprimeixin en paper o emmagatzemin amb una clau de memòria USB els llibres digitalitzats per la biblioteca.

Llegir més…

En base a la Directiva 2001/29/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de maig de 2001, sobre harmonització de determinats aspectes dels drets d’autor i drets afins als drets d’autor en la societat de la informació, els autors gaudeixen del dret exclusiu d’autoritzar o de prohibir la reproducció i la comunicació al públic de les seves obres.

De totes maneres, la Directiva permet que els Estats membre estableixin algunes excepcions o limitacions a aquest dret. Concretament, es reconeix als Estats aquesta facultat en benefici de les biblioteques accessibles al públic que posen a la disposició dels usuaris mitjançant terminals especialitzades aquelles obres de la seva col·lecció destinades a la investigació o a l’estudi personal.

En el present cas, el Bundesgerichtshof (Tribunal Suprem Federal d’Alemanya) sol·licita al Tribunal de Justícia que precisi l’abast d’aquesta facultat, de la qual l’estat alemany ja n’ha fet ús.

Els fets

El Bundesgerichtshof ha de resoldre un litigi entre la Technische Universität Darmstadt (Universitat Tècnica de Darmstadt) i una editorial alemanya, Eugen Ulmer KG. La biblioteca de la universitat va digitalitzar un llibre editat per Eugen Ulmer proporcionant posteriorment accés al mateix material des dels diferents llocs de lectura electrònica. A més, va rebutjar l’oferta de l’editorial a adquirir i utilitzar en format electrònic (e-book) els manuals editats per aquesta (entre els quals es troba el llibre objecte de litigi).

Eugen Ulmer pretén impedir que la Universitat digitalitzi aquest llibre i que els usuaris de la biblioteca puguin imprimir-lo o emmagatzemar-lo en una clau de memòria USB des dels respectius llocs de lectura electrònica o treure’n les reproduccions de la biblioteca.

La sentència del TJUE (Tribunal de Justícia de la Unió Europea)

En la seva sentència, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, declara en primer lloc que, encara que el titular dels drets sobre l’obra proposi a una biblioteca celebrar contractes de llicència o d’utilització de la seva obra amb condicions adequades, la biblioteca pot acollir-se a l’excepció que s’estableix a favor de les terminals especialitzades, ja que en cas contrari no podria dur-se a terme la seva missió fonamental ni promoure l’interès públic vinculat al foment de la investigació i de l’estudi personal.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea assenyala que la Directiva no s’oposa a que els Estats membres atorguin a les biblioteques el dret a digitalitzar les obres que figuren en les seves col·leccions quan allò sigui necessari per a posar les mateixes a disposició dels usuaris mitjançant terminals especialitzades, amb finalitats d’investigació o d’estudi personal. Estima que el dret de les biblioteques a difondre les obres que figuren a les seves col·leccions mitjançant les terminals especialitzades podria quedar buit de contingut en bona mesura, o fins i tot, quedar privat d’efecte, en cas que les biblioteques no tinguessin el dret accessori de digitalitzar les obres amb les finalitats citades.

Per altra banda, el mateix TJUE declara que aquest dret de difondre les obres que poden atorgar-se a les biblioteques accessibles al públic no permet que els usuaris imprimeixin les obres en paper o les emmagatzemin en una clau de memòria USB des de les terminals especialitzades. En efecte, el Tribunal considera que la impressió d’una obra en pater i el seu magatzematge en una clau de memòria USB són actes de reproducció, ja que pretenen crear una nova còpia de la còpia digital que va ser posada a disposició dels usuaris. Aquests actes de reproducció no són necessaris per a difondre l’obra entre els usuaris mitjançant les terminals especialitzades i, en aquest sentit, no se’ls ha d’aplicar el dret a difondre l’obra a través de terminals especialitzades, tenint en compte que, especialment que els autors d’aquests actes són els mateixos usuaris, no la pròpia biblioteca.

De totes maneres, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea afegeix que, dins dels límits i sota les condicions fixades en la Directiva, els Estats membres poden establir una excepció o una limitació al dret exclusiu de reproducció del qual gaudeixen els titulars dels drets sobre les obres, permetent que els usuaris d’una biblioteca imprimeixin en paper les obres o les emmagatzemin en una clau de memòria USB des de les terminals especialitzades. Per això, és necessari una compensació equitativa als titulars dels drets sobre les obres.