Condemna de sis mesos de presó a una persona per no presentar-se als jutjats a declarar com a testimoni

Compte amb les citacions judicials!!!!!! La secció primera de l’Audiència Provincial d’Alacant ha dictat una sentència, de data 9 de gener de 2015, en la que confirma una primera sentència que condemnava a sis mesos de presó a una persona per desobediència. El condemnat va ignorar fins a tres vegades els requeriments d’un jutjat d’Alcoi (Alacant) per tal que es presentés personalment a prestar declaració com a testimoni en una investigació emmarcada en l’àmbit penal.

Llegeix més…

En aquest sentit, l’Audiència ha desestimat el recurs d’apel·lació formulat contra la dispositiva (fallo) del Jutjat d’Instrucció número 2 d’Alacant dictada en el mes de gener de l’any 2014.

Els fets

Segons el Jutjat d’Instrucció número 2 d’Alacant, els fets declarats com a provats fan referència a que el condemnat va fer cas omís, fins a tres vegades, dels requeriments que el cridaven a testificar en el marc d’unes diligències prèvies. El primer requeriment va ser el dia 25 de març de 2011 i, el segon, el dia 27 de maig del mateix any sota avís de multa podent incórrer, a més a més, en un delicte de desobediència.

Per tercer cop, el dia 7 d’octubre de 2011, l’acusat va tornar a ignorar la citació personal efectuada, en aquesta ocasió, per la policia. També se’l va avisar expressament que la no presentació davant dels jutjats podia ser susceptible d’incórrer en els delictes de desobediència i d’obstrucció a la Justícia.

Una vegada iniciat el judici oral per aquests fets, el processat va excusar-se en que tenia que treballar i va invocar un “estat de necessitat“.

La sentència de l’Audiència Provincial

El tribunal fa seus els arguments del Jutjat d’Instrucció número 2 d’Alacant i rebutja prendre en consideració les raons al·legades pel processat per tal de justificar la seva incompareixença davant dels jutjats.

Concretament, assenyala que no s’aporta cap prova circumstancial que acrediti l’estat de necessitat de l’encausat.

La defensa de l’acusat esgrimeix també en el seu recurs que la desobediència hauria d’haver estat qualificada com a falta i no com a delicte. De totes maneres, la Sala considera que el processat va cometre els fets amb tenacitat i persistència, i que per tant, la infracció penal cal definir-la com a greu. (Font: EUROPA PRESS).