Condemna a una empresa de telefonia a indemnitzar a un client
La Sala del Civil del Tribunal Suprem ha desestimat un recurs interposat per una companyia de telefonia. La sentència recorria l’emesa per l’Audiència Provincial de Madrid en la que condemnava a la mercantil a indemnitzar a un client per haver lesionat el seu dret a l’honor a més d’haver-li reclamat mitjançant «amenaces i accions judicials» un deute inexistent.
Tot va plegat va començar durant el mes de novembre de 2004, quan el client va contractar telefònicament un servei el qual incloïa el subministrament d’un Router Wifi. El router que va rebre el client però no era el de les mateixes característiques que li van oferir el dia del contracte així que va contactar amb el SAC (Servei d’Atenció al Client) el qual li va manifestar que no podien subministrar-li l’equip que havia contractat.
Tot seguit, el client va enviar un fax a la companyia de telefonia (France Telecom) sol·licitant la seva baixa i posant a la seva disposició el router que aquesta li havia subministrat. Mesos després, el client va rebre una reclamació de 44,51 euros per part de France Telecom, a la que s’hi va oposar i va respondre explicant tots els fets succeïts fins aleshores.
Durant el mes d’abril de l’any 2005, el client va rebre una altra comunicació en la que se li informava que havia estat inclòs en el fitxer de persones moroses Asnef a causa del seu deute de 44,51 euros. El client va formular una denuncia davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i l’Oficina al Consumidor de l’Ajuntament de Majadahonda, mentre que al mateix temps va comunicar per carta a France Telecom sol·licitant que l’eliminessin del registre esmentat.
I PER ENTREMIG, UN DESPATX D’ADVOCATS…
Un despatx d’advocats, en representació de France Telecom, va enviar un advertiment al client recordant-li que devia la quantitat de 21,24 euros i que, si no la satisfeia, acudirien a la via judicial, fet que suposaria més despeses econòmiques per al client. Aquest va tornar a enviar una carta explicant altra vegada els fets succeïts.
France Telecom va recórrer la Sentència de l’Audiència Provincial davant al Tribunal Suprem defensant que havia donat de baixa al client del registre morosos l’abril de l’any 2005, i que per tant la seva demanda hauria caducat a l’haver transcorregut quatre anys fins a la data de la seva presentació.
La Sentència del TS assenyala que el client afectat desconeixia que les seves dades haguessin estat cancel·lades i que a més el despatx d’advocats li havia reclamat el deute mesos més tard.
En base al principi de la bona fe, France Telecom hagués hagut de comunicar a l’afectat la cancel·lació de les seves dades del registre de persones moroses, i més quan el client havia remès diverses comunicacions negant el deute i exigint la cancel·lació de les seves dades de l’esmentat registre.
La Sentència del TS conclou assenyalant el següent: «El còmput del termini de quatre anys que comporta l’extinció per caducitat de l’acció no pot iniciar-se perquè aquell és el moment des del qual el legitimat pot exercitar l’acció, al conèixer la gravetat i les conseqüències que ha tingut la intromissió en el seu dret a l’honor produïda per la inclusió indeguda de les seves dades en el registre de morosos».
Per altra banda, l’any 2007 l’Agència Espanyola de Protecció de Dades havia imposat a France Telecom una sanció de 30.000 euros perquè havia rebut diverses queixes de persones afectades que havien denunciat la inclusió de les seves dades a l’esmentat fitxer de persones moroses. (Font: EUROPA PRESS).
Leave A Comment