Validesa d’un testament en el qual la mare va desheretar la seva filla per haver-la maltractat

L’Audiència Provincial de Cantàbria ha dictat sentència en la que rebutja l’anul·lació d’un testament sol·licitada per una dona que va ser desheretada per la seva mare per haver-la maltractat.

L’Audiència confirma d’aquesta manera la sentència del Jutjat de Primera Instància núm. 10 de Santander el qual va desestimar la pretensió de la dona en anul·lar una clàusula del testament de la seva mare. Aquesta va acabar nomenant hereu universal al seu nét (fill de la demandant).

Llegir més…

D’aquesta manera, la sentència de l’Audiència Provincial desestima el recurs de la dona perquè considera que, tant per acció com per omissió, el comportament de la filla vers la mare no va ser el desitjat, a més, aquest tipus de comportament va ser continuat i es va perllongar en el temps.

Finalment, la dona ha estat condemnada a un judici de faltes per maltractaments cap a la seva mare. Segons es desprèn de la mateixa SAP (Sentència de l’Audiència Provincial) «no ha estat sinó la denuncia concreta i pública per part de la mare del comportament de la filla».

En aquest sentit, la SAP afegeix que, «durant la vida posterior de la mare fins a la data de la seva defunció l’any 2012 a l’edat de 86 anys, van succeir-se unes conductes impròpies de la filla», ja que la causant va patir malalties de llarga durada, hospitalitzacions, també va ser declarada dependent i va acabar ingressant en una residència. Durant aquest extens historial no es coneixen proves de que la filla visités, acompanyés, o atengués a la seva mare, sinó que va ser el seu nét el que l’acompanyava i es feia responsable de l’àvia.

El tribunal ha entès que, a més de tractar-se d’un maltractament tipificat com a judici de faltes, també podria qualificar-se d’un comportament impositiu de la por (sense arribar a les coaccions o a les intimidacions). La SAP assenyala també que «sobretot suposava un patiment psíquic permanent per a la mare, tant pel comportament actiu, com per l’abandonament efectiu permanent (durant quatre anys com a mínim), quan la mare més necessitava la proximitat, l’efecte i l’ajuda material i psíquica de la seva filla». (Font: EUROPA PRESS).