Dret a la retribució pactada per la mediació en la venda d’un pis

El passat 21 de maig, la Sala Primera del Tribunal Suprem va dictar sentència per la qual va fixar doctrina jurisprudencial.

En el judici, la part actora (demandant) va exercitar demanda en reclamació de quantitat per un import, no pagat i pactat prèviament, com a comissió de la mediació en la venda d’un pis propietat de la part demandada.

En Primera Instància la demanda va ser estimada. En canvi, en seu d’apel·lació, l’Audiència Provincial va revocar la primera sentència absolent a la part demandada tot considerant que la compravenda es va realitzar en una pràctica que no tenia res a veure amb l’encàrrec realitzat a l’agent mediador tot i que inicialment les parts van ser posades en contacte pel professional immobiliari. Així que segons la Segona Instància, aquest aquest no tenia dret a percebre cap tipus de contraprestació econòmica en concepte de comissió.

Llegir més…

Finalment, i presentat el corresponent recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, aquest va confirmar i cassar la sentència dictada en Primera Instància.

És necessari examinar la qüestió de fons plantejada en aquest cas ja que cal determinar si el dret a la retribució pactada per la mediació en la venda del pis queda exclòs o no en el moment que, i una vegada concertada la reunió entre les parts posades en contacte per l’agent de la propietat immobiliària, el negoci va acabar realitzant-se al marge de l’agent i per un preu inferior al que es va fer referència en l’encàrrec al professional.

Així, el TS va considerar en aquest cas que, aplicant la doctrina jurisprudencial sobre el contracte de mediació, hauria de ser reconegut a favor del mediador el dret a la retribució inicialment pactada. En primer lloc perquè, i en relació al compliment de l’encàrrec, el TS va assenyalar que, amb independència de l’exclusivitat o no del mateix, el resultat de l’operació és determinant, és a dir, que la venda del pis com a «èxit o bona fi de la mediació» va ser aconseguit gràcies a la gestió portada a terme pel mediador que, no només va contactar amb el futur adquirent, sinó que a més va ensenyar en diverses ocasions l’immoble objecte de l’operació configurant d’aquesta manera un marc negociador que va fer possible la finalitat de la transmissió que cercava la part demandada (el venedor de l’immoble) i que, sense cap dubte, aquesta va treure’n profit de l’activitat mediadora per a celebrar la venda. En segon lloc perquè, en relació a la quantificació de la retribució, el TS va assenyalar que per damunt de tot existeix el que es coneix com autonomia negociadora i, en conseqüència, cal respectar el preu acordat per les parts (part demandant i part demandada) en quan a la no subjecció de la retribució de la mediació a la variabilitat d’un percentatge del preu de venda del immoble, sinó a un preu fixat i determinat prèviament, sense que aquest resultés clarament desproporcionat conforme als usos i costums negociadors del sector.

Per tot plegat, el TS va fixar com a doctrina jurisprudencial que el mediador encarregat de la venda de l’habitatge tenia dret a la retribució íntegra de la comissió pactada en relació a la seva gestió resultant aquesta decisiva o determinant per a la «bona fi» o «èxit» de l’encàrrec realitzat, amb independència de si la venda es dugués a terme sense el seu coneixement i ignorant el preu final resultant de la mateixa.